0. Autors del blog

Aquest blog ha estat elaborat per:

 Sara Caballer Rovira

Guillermo Alcaraz Riquelme

Núria Olivares Garcia

1. Història de les Trobades d'Escoles en Valencià

Les Trobades d'Escoles en Valencià, o simplement les Trobades, són aplecs de caràcter festiu i reivindicatiu organitzat per la federació Escola Valenciana que es celebren des del 1986, sent les trobades de Benifaió i La Xara, celebrades en abril del mateix any, les primeres Trobades d'Escoles en valencià de la història.

Les Trobades són festes per la llengua realitzades cada any en una vintena de comarques del País Valencià, una manifestació cultural que reuneix fins a 200.000 persones entre mestres, xiquets, xiquetes, pares i mares; a les diferents Trobades arreu del País. S'organitzen diverses activitats al voltant de la Trobada on participen les diverses escoles de la comarca, cercaviles, concursos, tallers, espectacles o exposicions.

Cada any les Festes per la Llengua van encapçalades per un lema i una imatge, que el prestigiós dissenyador Xavier Mariscal ha plasmat fins a l'any 2013 en els cartells i en els milers de samarretes que llueix la gent que assisteix a les Trobades.

VÍDEO DE LES TROBADES

Música: "Donant què fer" de Sant Gatxo.

3. Lema de les trobades 2016

Les Trobades d'Escoles en Valencià continuen el seu viatge per les comarques valencianes. Són festes lúdiques per la llengua i reivindicatives que visualitzen l'autoestima lingüística i reclamen als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial d'ús normal per a tots i per a tot.

"Un país d'escoles" és el lema que agermana les 19 Trobades d'Escoles en Valencià que han tingut lloc durant la primavera 2016 i també és la consigna que tanca la trilogia encetada fa dos anys amb "La nostra escola" i "L'escola que volem".

"Un país d'escoles" recull a la perfecció la personalitat d'Escola Valenciana en tant que posa en valor l'escola i la tasca del conjunt de mestres que formen els ciutadans del futur, els que més tard faran el país i, per aquesta raó, han d'estar educats en una escola de qualitat i en valencià amb el millor mestratge i amb les millors condicions.

2. Manifest de les trobades 2016

Avui, tots i totes juntes, celebrem una gran festa per la llengua. Les Trobades d’Escoles en Valencià que agermanen comarca i comarca, els pobles que estimem la llengua; la cultura dels valencians i valencianes, les veus de tots nosaltres, de tots els que compartim l’ideari de l’escola que volem, dels que compartim la certesa que la millor educació promou valors de solidaritat, fomenta la pau i el diàleg, ensenya a respectar el medi ambient i les diferents llengües i cultures.

El lema de les Trobades que hem triat enguany “Un país d’escoles”, posa en valor la tasca quotidiana de tants docents, de tants pares i mares, de tants alumnes que han fet, fan i faran escola. Un país d’escoles sou tots i totes, sou els que pam a pam esteu canviant el país, sou els que esteu posant la vostra llavor per cultivar la llengua.

Un país d’escoles, companys i companyes sou tota la comunitat educativa que haveu oferit la millor educació, tant en temps difícils com en temps favorables, i hem d’anar sempre més enllà, hem de seguir fent camí, fent poble, fent país, fent escola.

Un país d’escoles és una aposta per una educació pública de qualitat i en valencià. Una aposta per una societat on l’ensenyament en valencià estiga present en tot el sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxiller, Persones Adultes, FP, Universitat.., i en tots els centres públics i concertats, de tot el nostre territori, sense exempcions. Un país d’escoles és una aposta per la defensa del valencià sense complexos des de totes les administracions, on el seu ús i coneixement siga un dret i un deure pel bé de tots. Una aposta per la capacitació adequada en valencià de tots els treballadors del sector públic, una aposta per una normalització lingüística des de tots els estaments de l’administració i del govern valencià, des de totes les conselleries, no solament la d’Educació. A tall de síntesi, una aposta per una veritable llei d’igualtat lingüística que incloga el requisit lingüístic.

El verb “voler” implica voluntat, implica la possibilitat d’elegir, ja ho va dir Ovidi en aquella cançó tan memorable “perquè hui”. I nosaltres també volem un país que conega els nostres referents, volem una llengua viva en tots els àmbits, volem un país per a tots i per a totes.

Un país d’escoles significa que volem una ràdio i una televisió pública íntegrament en valencià, volem rebre les emissions deR3 i TV3, ja n’hi ha prou de censures. Volem un país de pares i mares convençuts que l’ensenyament en valencià és garantia de modernitat i de plurilingüisme, volem que els pobles parlen la llengua d’Ausiàs Marc, volem un país que festege en valencià, volem un país de tirints i carmesines, volem una escola del segle XXI.

En conclusió volem un país de tots i totes en valencià, volem un país de veïns i veïnes, de pobles i de comarques, volem un país d’escoles.

4. Ajuntaments i centres participants en la trobada 2016

AJUNTAMENTS PARTICIPANTS:

La Vila Joiosa, Altea, Benidorm, Callosa d'En Sarrià, Finestrat, L'Alfàs del Pi, La Nucia, Orxeta, Polop de la Marina, Relleu, Sella, Tàrbena.

CENTRES PARTICIPANTS:

- LA VILA JOIOSA: Hispanitat, Poble Nou, Ermita, Gasparot, La Torreta, Dr. Esquerdo, Mare Nostrum, CEE Secanet, IES Malladeta, IES Marcos Zaragoza, IES núm. 3.

- ALTEA: El Blanquinal, Garganes-Foieta, Les Rotes, IES Altaia.

- BENIDORM: Mestre Gaspar López, Puig Campana, Serra Gelada, Vasco Núñez de Balboa, El Murtal, IES Beatriu Fajardo, IES Pere Maria Orts, Escoles Infantils Municipals.

Callosa d'En Sarrià: Mirantbó, Bernat de Sarrià.

- FINESTRAT: Puig Campana.

- L'ALFÀS DEL PI: Santíssim Crist.

- LA NUCIA: Sant Rafel, La Muixara, IES La Nucia.

- RELLEU-SELLA-ORXETA: CRA Orxeta-Relleu-Sella.

- POLOP DE LA MARINA: Sant Roc.

- TÀRBENA: Sant Salvador.

5. Trobada 2016: La Vila Joiosa

HISTÒRIA DE LA VILA JOIOSA

Villajoyosa, anomenada en valencià La Vila Joiosa i antiguament anomenada Alonis, és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província d’Alacant i està situat en la Costa Blanca, en la comarca de la Marina Baixa i és cap de partida judicial, de la qual és la seua capital. Conta amb 33.293 habitants aproximadament.

El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanització, ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II.

La població fou conquistada pels cristians el 1251 per la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial.

Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins al 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km².

El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda conta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.

VÍDEO DE FOTOS DE LA VILA JOIOSA

Música: "Samarretes velles" de Sant Gatxo.

6. Organitzadors: manifest de l'ajuntament de La Vila Joiosa

Els col·legis i instituts de La Vila Joiosa participen junt amb altres municipis de la Marina Baixa en la XXVIII Trobada d’Escoles en Valencià.

L’Ajuntaments junt amb la Coordinadora d’Ensenyança en Valencià de la Marina Baixa ha preparat per al dia 23 d’abril una completa agenda d’activitats.

L’Ajuntament de La Vila Joiosa i la Coordinadora d’Ensenyança en Valencià de la Marina Baixa han estat els encarregats d’organitzar aquest any la XXVIII Trobada d’Escoles en Valencià el proper 23 d’abril. Tots els col·legis i instituts de la localitat participaran junt amb els alumnes dels municipis d’Altea, Benidorm, Callosa d’En Sarrià, Finestrat, Alfàs del pi, La Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella i Tàrbena, tots municipis de la Marina Baixa.

Aquest any el lema escollit ha sigut “Un país d’escoles” on segons el manifest que s’ha elaborat per a aquesta ocasió “posa en valor la tarea quotidiana de tants docents, de tants pares i mares, de tants alumnes, que han fet, fan i faran escola”. “Un país d’escoles”, segueix dient el document és “una aposta per una educació pública, de calitat i en valencià. Una aposta per una societat on l’ensenyança en valencià estiga present en tot el sistema educatiu”.

La jornada començarà amb una concentració en l’Associació Santa Marta i cercaviles fins la Finca La Barbera acompanyats per La Colla Els Valeris, a les 11:30h. des de les 12 a les 14 hores, es realitzaràn tallers i actuarà el grup de dances Almadrava. A més, s’exposaran els treballs col·lectius de Sambori i els finalistes en el concurs de dibuix realitzat entre els escolars. a les 14:00 hores es farà una dinada en el Cabasset a força de peix organitzada per la Confraria de Pescadors de La Vila Joiosa i de postre xocolata de les empresses xocolateres del municipi.

Al vespre, sobre les 16:30, s’entregaran els guardons als centres participants, als guanyadors del concurs de dibuix, i del concurs Sambori de literatura infantil i juvenil. L’acte continuarà amb les intervencions del president de la Coordinadora d’Ensenyança en Valencià de la Marina Baixa, Francesc Galiana i l’alcalde de La Vila Joiosa, Andreu Verdú. Per finalitzar l’acte actuarà el grup de dansa Centener. A les 20:00 hores i per acabar la jornada tindrà lloc el concert de la Gira d’Escola Valenciana amb La Colla Els Valeris i els grups Estrall, Nius de nit i Diluvi.

Per a la regidora d’Educació, Mª de los Ángeles Gualde, “és un honor per a l’Ajuntament de La Vila Joiosa ser l’amfitrió en aquesta Trobada d’Escoles en Valencià i preparar totes les activitats per a que els alumnes gaudeixin eixe dia”. “Vull agrair la col·laboració de totes les persones implicades en la jornada i els serveis municipals de Policia Local, DyA i Protecció Civil”, finalitzà Gualde.

Notícia publicada el 14 d’abril de 2016.

Font: Font pròpia.